Va néixer l'11 de març de 1963 a Tavernes de la Valldigna, i mireu que curiós a la plana web www.joescric.com, on apareix informació d'ell, que el mateix ha elaborat i on es pot llegir
“Em dic Francesc Antoni Asensio Fons i Sico Fons és el sobrenom amb què em van "batejar" els meus antics condeixebles d´EGB i hi signe des d´aleshores els meus escrits. Que la meua família paterna em perdone”.
“Com que sempre he tingut una certa tirada a la badada i la mandra, aviat em vaig deixar els estudis i, paradoxalment, vaig haver de treballar en una gran quantitat de diversos oficis. La literatura, però, havia sembrat, sorprenent ment, en mi la seua llavor i prompte vaig començar a donar la tabarra amb els meus escrits als meus pobres conciutadans”.
El que destacaria de l'obra global de Sico serien els següents trets
La defensa a ultrança del nostra llengua Catalana “ parlada a la forma de la Valldigna ” (parafrasege a la nostra amiga Pepa, present a la sala, que utilitzava aquesta expressió en una anterior presentació d'un llibre de Sico a Benifairó de la Valldigna)
La claredat, contundència i cohesió argumental a l'hora de rebatre i debatre sobre l'Alta Tensió, (i us confesse açi, i que no s'entere ningú; que el Sico es l'autor d'alguns Manifestos més potents de la Coordinadora Contra l'Alta Tensió de la Valldigna.
La proximitat dels seus personatges, moltes vegades identifique amb ells persones que tots dos coneguem, i que es vislumbren en la ficció argumental.
La sensualitat que rebosen molts dels seus relats i narracions, en els que de vegades pareix com si el “polvo” descrit estigueres presenciant-lo en directe.
La riquesa del llenguatge utilitzat i la forma d'emprar-lo, dona la sensació de que la cultura pròpia de la Valldigna esta més a l'abast de la gent del que pensem
llibres publicats de l'autor
"L'udol de la sirena" (Ed. La Xara - 2001)
"Històries de la Vall"(Ed. Bonet Sichar - 2003)
"La mort de la sirena"(Ed. La Xara - 2003)
"Els crits de la follia"(Ed. La Xara - 2004)
"Infants adormits"(Ed. La Xara – 2005)
Sico Fons es un col·laborador habitual dels mitjans de comunicació de la comarca: l'Avanç, la revista sa forenca "Quinze Dies", "La Veu de la Valldigna", ddV.CAT "Diari digital de la Valldigna" ... També ha publicat articles a l'Avi, El Temps, Cartellera Turia, Levante, Las Provincias.
Entre els guardons que li s'han atorgat destaquem:
VIII CERTAMEN DE CONTES "Ateneo Libertario al margen".
XI CONCURS DE NARRATIVA DE CAPADEPERA (Mallorca), "L'home invesible".
III PREMI LITERARI DE CONSTANTÍ (Principat de Catalunya), "Amants".
“Parelles Imperfectes” és una col·lecció de relats curts on Sico Fons s’endinsa en un dels aspectes més interessants dels éssers humans com són les relacions sentimentals. “Són relats que giren al voltant de l’amor, però no solament de l’amor carnal o del desig sexual, sinó també de l’amor a les coses que ens envolten, als estris u objectes de casa” (Miquel Joan)
Parelles imperfectes” provoca el somrís, la rialla i fins i tot el colp dur en els sentiments i emocions del lector mitjançant relats de situacions vitals que hom pot trobar al seu voltant. Tot en un valencià acurat, alhora que planer, i on l’autor demostra amplament el seu coneixement de la llengua i la riquesa de registres.
“Un goig per a la lectura” seria la frase que millor defineix el llibre en opinió del seu presentador, alhora que opinava que l’obra reafirma l’opinió que estem davant d’un valor ferm de la literatura catalana a València. Miquel Joan en glosar l’obra, va destacar l’alt nivell del llenguatge i l’estil punyent, irònic i directe de l’obra.
Ha volgut mostrar el món de parella i de “no parella” sense cap problema en la concepció dels temes, i recordava que en aquesta relació pot passar qualsevol cosa. “Són aquestes coses que solen passar, les derivades de les relacions habituals, amagades, desitjades, les que no ens deixen habitualment indiferents i són el motiu de l’obra”
Sico es un personatge interessant, constant en la producció i en les idees, la seua vida es creua amb la meua, arrel del meu re encontre amb la meva comarca, després d'uns anys a Barcelona (per motius de feina), jo torne a la meua comarca i m'involucre i endinse en el moviment social de rebuig a la línia d'Alta Tensió i a tots els avantprojectes destructius que possibilitarà. Es a partir d'eixes moment quan comence a llegir tot el que ell fa. La seva obra no te límits i es nombrosa, fa tot tipus d'escrits: articles de premsa, relats, novel·les .... Sempre em pregunte d'on trau el temps per escriure tant i com a aconseguit quasi com un autodidacta tindré un corpus literari tan significatiu,
Ell m'ha confessat en la intimitat de les barres de bar que hem compartit que s'alça sempre de bon matí i que es aquestes hores les que dedica a escriure traguen-ne el millor profit; i que les seues grans debilitats o aficions son les dones, la literatura i la muntanya ...
Si haguera de fer una crítica, que no s'escau, es que (com algunes vegades ja li he comentat), es que crec que es el moment de que el Sico faça una gran novel·la basada en personatges valldignencs, i per que no que estigueren i tractaren la situació que ens ha tocat viure ara a la Valldigna. Sols una persona com ell, capacitada, involucrada, i que a viscut tot el procés de ben a prop pot fer entendre el vergonyós pacte, que part dels nostres conciutadans han assumit amb Iberdrola i la Generalitat, traint així la confiança que nosaltres hem dipositat en ells a l'hora de votar.
No a l'Alta Tensiَ, ni a La Valldigna, ni enlloc
